dimarts, 10 de maig de 2016

LA CASA BATLLÓ


el modernisme 2

EL MODERNISME CATALÀ
El Modernisme a Catalunya va tenir una gran expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític després d'una llarga decadència que va començar a la derrota del 1714 i la posterior pèrdua dels drets i institucions.


Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols, al contrari que els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.


El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental sinó que també manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous, en aquella època, com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.


El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. A part dels arquitectes, també van ser importants pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.


Arquitectes:

Antoni Gaudí

A Catalunya l’artista més conegut i important és Antoni Gaudí. En el marc d’un poderós ressorgiment de la cultura catalana: la Renaixença, la rica burgesia industrial, culta i nacionalista, acceptarà el nou moviment perquè en ell es barregen la  tradició, novetat i refinament. Aquesta vitalitat cultural i cosmopolita de la fi de segle a Catalunya va unida al desenvolupament de la indústria, especialment la metal·lúrgia.
Gaudí passa artísticament per diversos períodes. En un principi està influenciat pel eclecticisme francès, com es pot comprovar en la Cascada del Parc de Barcelona. Posteriorment viu una etapa oriental caracteritzada pel fort ús del color com per exemple el Palau Güell de Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a les portes, i un personal estil d’inspiració biològica


La tradició gòtica influeix molt a Gaudí, qui inicia el seu camí goticista, de tall medieval. Finalment, l’artista assoleix la maduresa creativa, el modernisme ple en el Parc Güell, on es barregen arquitectura i escultura en la mateixa naturalesa.


La obra per excelència de Gaudí és la Sagrada Família on encara ara, l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba la de la Nativitat, de la que parteixen quatre altes torres circulars rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol. Tracta la decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista. En els frontons, tallats en pedra, emergeixen diverses estàtues que representen escenes de la vida de Jesús. L’esquema gòtic està patent en el temple, i tots els elements tenen un valor simbòlic per motivar als fidels. El fascinant resultat és una arquitectura de somni que sembla irreal.


Obra.-
A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens, Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles .
A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.
A Mataró: Cooperativa Obrera.
A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).
A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell .
A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .


Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de jove la seva passió per a la arquitectura. Exercí una gran influència en la difusió del Modernisme.


Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini.


En el Restaurant del Parc de la Ciutadella, s'ofereixen solucions que s'avancen al seu temps que desenvolupa més endavant en el Palau de la Música Catalana (que te un fantàstic recobriment de mosaic, ceràmica i vitralls policroms), i en els edificis projectats des d'aquella data.
Les esmentades característiques es donen també en els seus principals conjunts arquitectònics (exemple: L'Hospital de Sant Pau a Barcelona i l'Institut Pere Mata de Reus).
Una interessant característica dels treballs de Domènech i Montaner és la seva evolució cap a la lleugeresa que també es fa evident en el Palau de la Música Catalana. Això s'oposa a l'evolució de Gaudí cap a una edificació més i més pesant (com La Pedrera).










Obra:
A Barcelona: Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera, Casa Thomas, Museu de Zoologia, Editorial Montaner i Simón, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.
A Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.
A Olot: Casa Solà-Morales.
A Reus: Casa Gasull, Casa Navàs, Casa Rull , Institut Pere Mata .


Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)
Arriba a ser arquitecte municipal des dels 24 als 29 anys, època en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat.
Va anar desenvolupant àmpliament les seves qualitats.
A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una àmplia labor política en el camp del catalanisme.
El 1917, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambiciós pla d'escoles i institucions culturals, així com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d’Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament de l'agricultura a Catalunya.
Se’l considera l'últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.


La seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:
La primera època, l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).


La segona època blanca correspon mes aviat als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.
La tercera època època groga es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús dóna com a resultat un preciosisme barroc.
Des de 1942 fins a la seva mort l'any 1957 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.


Obra:
A Barcelona: Casa Macaya, Casa Martí (Els 4 gats), Casa Muley-Afid, Casa Muntades, Casa de les Punxes, Casa Sastre Marquès, Casa Serra, Fàbrica Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .
A Argentona:  Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .
A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .
A Mataró:  Ajuntament , Casa Coll i Regàs, Casa Parera , Casa Sisternas , El Rengle , La Beneficència.



dilluns, 9 de maig de 2016

EVOLUCIÓ DEL SEGLE XX

Els Antecedents (1890-1914):


El Període que va precedir la Gran Guerra, coneguda com "Belle Epoque", es va caracteritzar per una gran tensió entre els grans potències. La globalització econòmica del colonialisme van incrementar els rivalitats. En aquest context, l'ONU seguit de crisi Internacionals van ser conformes aliances enfrontades. L'Assassinat de l'Arxiduc austríac Francesc Ferran de Sarajevo el juny de 1914 va ser l'incident que va donar a la Primera Guerra Mundial.La nova Política Exterior alemanya, la Weltpolitik, sense explica per si sola el procés que va portar a la Gran Guerra. Per comprendre aquest camí que reparem en altres transformacions de fons que van alterar de manera decisiva el món que transitava del segle XIX al XX. Les Transformacions del canvi de segle i a els Conflictes entre les potències.L'Ascens dels Estats Unitats i Japó, va significar el pas d'un concert europeu a un concert de la Mundial de les potències.El Segon canvi va venir per propiciat els Transformacions Tecnològiques de la Segona revolució industrial. El domini de les noves i indústries tecnologies  va  provocar nova correlacions de forces entre els potències. La cada vegada més poderosa Alemanya va començar a desafiar l'hegemonia britànica.La Tercera transformació la trobem a l'Expansió d'Europea colonial de finals del segle XIX.  La competència no va només és donar per raons econòmiques.


La formació de les Aliances (1893-1907)Bismarck havia construït una complexa xarxa de tractats internacionals element clau era de la Triple Aliança (1882) que lligava Alemanya amb Àustria-Hongria i Itàlia.
És va generar una nova actitud a Alemanya, ambiciosa i agressiva. L'ONU va desencadenar el procés de Competència i desconfiança del qual van néixer dos blocs de potències: La Triple Entesa i la Triple Aliança, al Voltant de les quals és van formar els blocs enfrontats a la Primera Guerra Mundial. Entre aquests dos grans blocs hi havia l'ONU i ambient d'hostilitat.El camí cap a la guerra (1905-1914)Durant la dècada anterior a la guerra és van succeïr quatre internacionals de crisi que van marcar L'evolució Cap al conflicte generalitzat.Dues van tenir com un escenari el Marroc en 1905-1906 i el 1911. Alemanya va desafiar l'hegemonia francesa al territori; però va fracassar la seva intenció.L'ambient Bel·lic s'estenia per diverses capitals Europees.La crisi definitiva: l'atemptat de Sarajevo (Estiu de 1914)El 28 de juny de 1914 el Arxiduc Francesc Ferran, nebot de l'emperador Francesc Josep I i ​​hereu al tro Austro-Hongares, va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia). Un serbobosnià activista, Gavrilo Princip, Membre de l'Organització nacionalista sèrbia "La mà Negra", va ser l'autor del magnicidi.Aquest atemptat va desencadenar una sèrie fatal d'esdeveniments que va desembocar en la guerra.
La guerra mundial (1914-1918)Al Llarg del conflicte, diversos estats es van anar unint als dos blocs. Les noves adherències van del paper de l'ONU, tenir clau a l'hora de definir el vencedor de la Guerra.

El Nou Ordre Després de la guerra: els Tractats de Pau

El desig de que el conflicte que acabaria el 1918 fos la Guerra que poses fi a totes les guerres es va revelar com un somni intencionat
Els Tractats de pau que es van signar a la Conferència de París van ser uns tractats completament fallits que van posar les condicions per a un nou conflicte general. 

La Conferència de París (1919)El 18 de gener de 1919, els Representants dels Països vencedors es van reunir a la Conferència de París. Van dirigir unes negociacions a les que es va prohibir assistir els països derrotats.

Les postures dels VencedorsEls Representants dels vencedors van arribar a Paris amb les seves pròpies aspiracions que el sovint una de les diferents eren els seus aliats.Els Tractats de Pau

Els països vencedors van ser formant diversos tractats de pau amb cadascuna de les nacions derrotades: Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia. 
Conclusió: UNS Deficients Tractats de PauEls Tractats signats després de la Conferència de París no van contribuir en absolut a estabilitzar la situació europea i mundial. Els errors d'aquests tractats de 1919 estan darrere del nou conflicte mundial que va esclatar vint anys després.
Alemanya va ser durament tractada en el Tractat de Versalles. No obstant això, el país no va ser ocupat militarment en la seva totalitat i el seu poder econòmic no va patir una minva substancial. La gran contradicció del Tractat de Versalles va ser que va tractar d'imposar una pau molt dura a un estat que encara era molt poderós. Les postures revengistes, encoratjades per les dificultats de la postguerra, aviat es van estendre a Alemanya. Era el brou de cultiu adequada per a grups com els nacionalsocialistes de Hitler.
 


Les Relacions Internacionals a la postguerra (1919-1924)
L'aplicació dels tractats de pau va ser enormement dificultosa. En un context de serioses dificultats econòmiques, les tensions van sorgir per tot arreu. Especialment greu va ser el pagament de les reparacions de guerra per part d'Alemanya.
El 1923, tropes franceses i belgues van ocupar la conca del Ruhr, el cor miner i industrial d'Alemanya. Ja que Alemanya no pagava, es envaïa el país i es cobraven les indemnitzacions mitjançant l'explotació de les riqueses del Ruhr.

  
Les conseqüències econòmiques de la guerra i de la pau
Les conseqüències econòmiques de la Gran Guerra van ser transcendentals; les de la Pau també. En termes econòmics, la Primera Guerra Mundial i la seva postguerra van suposar la fi d'una època i el començament d'una altra.
La Primera Guerra Mundial va significar una mobilització sense precedents de recursos humans i materials. La pròpia victòria dels Aliats va ser en bona mesura el resultat de la seva major capacitat per mobilitzar.
La planificació econòmica i altres formes d'intervenció estatal van resultar imprescindibles per assegurar que els recursos s'orientaven cap a l'esforç bèl·lic.


Pèrdues humanes i materials

La Primera Guerra Mundial va arribar a unes dimensions mai abans vistes. Els combats es van estendre a fronts en diversos continents, van durar més de quatre anys i van mobilitzar a milions d'efectius.
Les pèrdues humanes van arribar xifres prèviament inimaginables. El cost humà del conflicte va haver de rondar els deu milions de morts i el doble de ferits. Aquestes xifres superen les de totes les guerres que hi ha hagut durant el segle XIX.


La "herència" financera de la guerra i la pau

L'esforç bèl·lic havia implicat l'aparició d'un gran deute interaliada. Els Aliats s'havien entre si uns 23.000 milions de dòlars en concepte de deutes comercials. El principal creditor era Estats Units. Els intents nord-americans per recuperar aquest deute ensopegaven amb les dificultats de França, el major deutor, que al seu torn necessitava de les reparacions imposades a Alemanya per afrontar les seves obligacions de pagament internacionals. Així, deutes interaliades i reparacions de guerra alemanyes estaven estretament relacionades.


Una breu conclusió: guerra i creixement econòmic
És difícil determinar l'autèntic cost econòmic de la Primera Guerra Mundial, la veritat és que amb ella s'inicia una llarga fase de lent creixement. Entre 1914 i 1950, el PIB per càpita a Europa va créixer menys que abans de la Gran Guerra o després de la Segona Guerra Mundial. El retorn a la "normalitat" de la "Belle Époque" pre-bèl·lica va resultar molt més complicat del que es pensava. De fet, en sentit estricte, mai va arribar a produir-se.

dilluns, 2 de maig de 2016

EL MODERNISME CATALÀ

Característiques principals del modernisme català:

- El Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.

- Manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella època) com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.

- Predomina la corba sobre la recta.

- Hi ha riquesa i detallisme en la decoració.

- Els artistes utilitzen freqüentment motius vegetals.

- Tenen gust per la asimetria.

- L’esteticisme és refinat.

- Les formes són dinàmiques.

 

ANTONI GAUDÍ
A BARCELONA (BARCELONÈs)  : BELLESGUARD, CASA ANDREU CALVET, CASA BATLLÓ, CASA VICENS, COL.LEGI SANTA TERESA, ESCOLES SAGRADA FAMÍLIA, LA PEDRERA, PAVELLONS GÜELL , PALAU GÜELL, PARK GÜELL, SAGRADA FAMÍLIA , TANCA FINCA MIRALLES .

A La Pobla de Lillet (Berguedà): Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.

A Mataró (Maresme): Cooperativa Obrera.

A Montserrat (Bages): Via Crucis (1er misteri de Glòria).

A Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat): Colònia Güell .

A Garraf (Sitges): Cellers Garraf .



Lluís Domènech i Montaner


A Barcelona (Barcelonès): Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera,Casa ThomasMuseu de ZoologiaEditorial Montaner i SimónHospital de Sant PauPalau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.

A Canet de Mar (Maresme): Ateneu Obrer Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.

A Olot (Garrotxa): Casa Solà-Morales.

A Reus (Baix Camp): Casa Gasull, Casa Navàs, Casa Rull Institut Pere Mata .


Josep Puig i Cadafalch



A Barcelona (Barcelonès): Casa MacayaCasa Martí (Els 4 gats)Casa Muley-AfidCasa MuntadesCasa de les PunxesCasa Sastre Marquès,Casa Serra, Fàbrica Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .

A Argentona (Maresme): Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .

A Lloret (La Selva): Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .

A Mataró (Maresme): Ajuntament , Casa Coll i RegàsCasa Parera , Casa Sisternas , El Rengle , La Beneficència.

dimarts, 15 de març de 2016



LAS MENINAS


Aquest quadre està pintat a l'oli sobre un llenç, muntat sobre un bastidor de fusta de 3,21 metres d'alt per 2,81 d'ample. Hi han estudis radiogràfics que demostren que s'han corretgit nombroses vegades la postura dels personatges, aquest fet mostra l'ús de la tècnica de venècia de pintar directament el quadre sense fer esbossos ni dibuixos previs amb varies capes de pintura.
La pintura es va realitzar entre 1655 i 1656 amb unes mesures de 318 cm d'alt amb 276 d'ample. Se'ns mostra una habitació rectangular en penombra, il · luminat per la llum que penetra a través de les finestres laterals i per les portes del fons. En la porta més visible hi ha l'aposentador de la reina, el qual sembla que contempli l'escena.
Entre les dues portes trobem un mirall on es reflecteix una imatge. A l'extrem esquerre del quadre apareix Velázquez,amb la paleta i el pinzell, mirant un punt en concret que nosaltres no podem veure. És com si mirés cap a nosaltres. Al seu costat apareix una primera menina de la reina, vestida d'un blau verdós, li ofereix a la infanta Margarida un gerro de fang. La infanta,vestida de seda blanca amb adorns vermells dirigeix ​​la seva mirada fora del quadre, al igual que Velàzquez. La perspectiva i l'enquadrament feien fixar l'espectador en un punt de l'espai exterior al quadre. El punt de vista preferencial es troba descentrat respecte a l'eix, a la zona més il · luminada de la paret del fons.
Es considera aquest llenç com una culminació de l'ilusionisme modern, de les maneres de veure i de la reflexió pictòrica. Molts el consideren un retrat naturalista de la realitat d'allò més graciós. El pintor retrata de manera passiva el quadre, com si es tractés d'una fotografía d'una càmera.

LA VIDA DEL PINTOR VELÀZQUEZ

dilluns, 7 de març de 2016

BARROC I FEINA

L’arquitectura barroca

L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.

Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior. (Portalada de la catedral de Solsona Portalada barroca de la catedral de Solsona, del segle XVIII i Façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la La façana de l'Obradoiro (1738-49) de la catedral de Santiago de Compostel·la, obra cabdal del barroc a la península Ibèrica). Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.


L’escultura barroca

L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.

La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment. (David David (1619), de Bernini , el rapte de Prosèrpina El rapte de Prosèrpina, de Bernini (Galleria Borghese, Roma) i el baldaquí de l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma El Baldaquí, obra de Bernini, a l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma, obres de Bernini).


La pintura barroca

La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.

Rembrandt (1606-1699) (L'home del casc d'or L'home del casc d'or, de Rembrandt (Museu de Berlín), Aristòtil amb el bust d'Homer Aristòtil contemplant el bust d'Homer, de Rembrandt, El retorn del fill pròdig El retorn del fill pròdig, dibuix del pintor holandès Rembrandt, Lliçó d'anatomia La lliçó d'Anatomia del Doctor Tulp (1634), de Rembrandt (Mauritshuis, la Haia) i El molí El molí, obra de Rembrandt (1606-1669)) i el valencià Josep de Ribera (1591-1652) (Martiri de sant Bartomeu Martiri de sant Bartomeu, obra de Josep de Ribera i Cucó) seran els capdavanters del clarobscur, de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les pintures. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica (Caravaggio Catarina obra del pintor italià Michelangelo Merisi da Caravaggio).

Velázquez (1599-1660), pintor de cort, és un dels representants més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen escenes quotidianes (Felip IV de Castella Felip IV de Castella, per Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, El príncep Baltasar Carles El príncep Baltasar Carles, per Velázquez, La rendició de Breda La rendició de Breda (1635), també anomenat <i>Les llances<r>, de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid), Las Meninas Las Meninas , de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez i La Venus del mirall La Venus del mirall, obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez). Als Països Baixos trobem a grans paisatgistes, com ara Vermeer (1636-1675) (Franz Hanfstaengl Muchen Franz Hanfstaengl Muchen, de Jan Vermeer, Dona jove amb una gerra d'aigua Dona jove amb una gerra d'aigua, de Jan Vermeer, La carta d'amor La carta d'amor, de Jan Vermeer i Dona vestida de blau Dona vestida de blau, de Jan Vermeer).


L’art barroc als Països Catalans

L’arquitectura civil és insignificant, mentre que en la religiosa es manifesta sobretot en els cambrils; el de la Mare de Déu dels Desemparats de València (1652) Interior de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, la capella de la Santa Cinta Capella de la Santa Cinta, construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa, a Tortosa, etc.

Del tipus d’església de nau única amb capelles laterals destaquen la de Sant Nicolau (1673), a València, i la de Betlem (1680-1730) Vista de l'església de Betlem, a Barcelona, i, entre els presbiteris, el de la seu de València.

Quant a les façanes, cal distingir tres etapes:

-la de trànsit (portals de Sant Francesc i de la seu, de Palma de Mallorca).

-la més barroca (catedrals de Girona Façana barroca de la catredral de Girona i de Tortosa).

-la de parament corbat (seu de València).

Pel que fa a l’escultura, excel·liren Agustí Pujol, Lluís Bonifaç, els Tramulles i Josep Simó Xoriguera, el Vell, pare de Josep Benet Xoriguera, el cognom del qual serví per a denomiar el barroc castellà (xoriguerisme). A Manresa reixiren els escultors eclesiàstics (els Grau, els Sunyer i els Pedró); Vic constituí un altre nucli important amb els Costa i els Moretó. A València cal citar els Capuç. (Renaixement, barroc i neoclassicisme als Països Catalans L'edat moderna).

dilluns, 22 de febrer de 2016

DIFERÈNCIES ART ROMÀNIC I GÒTIC

RENAIXEMENT III

ANÀLISI D'UNA OBRA DEL QUATTROCENTO (PINTURA): EL NAIXEMENT DE VENUS





1. Documentació General

1.1. Nom del quadre: 
 El Naixement De Venus.
1.2. Què s’hi veu? 
 L'arribada de Venus sobre una petxina i els déus Zèfir, Cloris i Flora esperant-la a la platja.
1.3. Quan es va fer?  
Entre l’any 1482 i el 1486.
1.4. Qui és l’autor?  
Sandro Botticelli.
1.5. On es troba o es trobava? 
 A la Galeria Uffizzi (Florència, Itàlia).
1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc. del moment?  
L’obra es va realitzar durant l’època del Quattrocento, incluida dins del període artístic del Renaixement.

2. Anàlisi Formal

2.1. Com és la pintura?  
Estètica suau i el·laborada, fons bastant senzill i personatges molt detallats.
2.2. Suport utilitzat?  
Llenç (tela).
2.3. Tècnica pictòrica?  
Tremp.
2.4. Composició? 
 Els personatges estan distribuits en l’escena de manera bastant equilibrada, encara que la que destaca més és la deesa Venus.
2.5. Il·luminació i color?  
Els personatges destaquen molt gràcies al contrast entre aquests i el fons, ja que són molt detallats i el fons és bastant senzill.
2.6. Expressa repòs, moviment, força, etc.? 
 Expressa moviment, serenitat i pau.
2.7. Hi ha text inclòs?  
No.

3. Interpretació

3.1. Quin tema és?  
Tema mitològic.
3.2. Amb quina finalitat es va pintar?  
Compleix la funció d’explicar uns fets llegendaris/mitològics.
3.3. Qui encarregà l’obra? 
 Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici.
3.4. A qui s’adreçava l’obra? 
 Al client.
3.5. Símbols?  
Cap.
3.6. Quines influències artístiques s’hi poden observar? 
 Les de l’antiga Grècia.
3.7. Obra figurativa o no? 
 Sí.
3.8. Quina sensació comunica? 
 Sensació d’harmonia, serenitat i pau.
3.9. Si hi ha text, quina funció té? 
 No n’hi ha.
3.10. Recursos expressius? 
 Ús de la llum i les ombres per a destacar les figures i donar profunditat.
 









 

ANÀLISI D'UNA OBRA DEL CINQUECENTO (ESCULTURA): DAVID


1. Documentació General

1.1. Què és? Nom de l'estàtua o grup escultòric.
És una escultura renaixentista del Cinquecento, anomenada David.



1.2. Què s'hi veu?
Mostra David preparant-se per a enfrontar-se a Goliat.



1.3. Quan es va fer? Cronologia.
Entre els anys 1501 i 1504.



1.4. Qui en va ser l'autor?
L’autor va ser l’italià Miquel Àngel.

1.5. On es troba o es trobava?
Es pot trobar a la Galleria dell'Accademia de Florència.

1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?
L'època del Renaixement es caracteriza per ser una de les grans aportacions a l'art i la cultura. Aquesta obra va ser creada durant el període del Cinquecento.


2. Anàlisi Formal

2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?

És una estatua del Renaixament.

2.2. Material utilitzat?
Marbre blanc de Carrara.
 
2.3.Tècnica escultòrica?
Pedra tallada, consiteix a eliminar el residu d’un bloc fins aconseguir la forma desitjada.
2.4. Forma/dimensions.
L’escultura té una altura de 5'17 metres.
2.5. Tipologia.
Escultura de bult rodó.
2.6. Cromatisme?
No, només es distingeix el propi color del marbre.
2.7. Expressa moviment, repòs, força..?
No expressa moviment, sinó repòs.
2.8. Com es disposen les parts de l'escultura?
En una sola part, el propi David.
2.9. Estil.
Renaixement; Cinquecento.
2.10.Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?
La representació de presonatges mitològics o llegendaris, la tècnica i material escultòric, la representació de moviment i/o repòs, la serenitat de les expressions, etc.

3.Interpretació
3.1. Quin tema és? S’hi veu representat David, un ésser llegendari grec. 3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció compleix?
Amb la finalitat d’ensenyar i explicar la mitològia grega, la creença que tenien.
3.3. Qui encarregà l'obra?
L'Òpera del Duomo.
3.4. A qui s'adreçava l'obra?
A la població.
3.5. Símbols.
Cap.
3.6. Quines influències artístiques s'hi poden observar?
Influències de l'Antiga Grècia.
3.7. Obra figurativa o no?
Sí, ja que no és abstracte.
3.8. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?
Sensació d'estabilitat, força, seguretat, poder, etc.